A Michael

Avui, ens a deixat en Michael... avui, ens ha deixar un "calcom" certament imprescindible dins d'aquest caos mundial. Ell, que amb les seves mans aconseguia despertar els morts, espantar als vius i, fins i tot demostrar que l'evolució humana, pot saltar-se segles i mutar el color de la seva pell en pocs anys.
El que va ser un "Bad" i va cantar "Heal The World". Michael, mai "You Are Not Alone"
Paraula meva!

Avui, començarem en tot un seguit de dades sobre certes veritats que ens demostraran que estem lligats molt més enllà del que pensem. Avui, començarem a descobrir que encara ens falta molt per evangelitzar a tots i totes.

La festa del Corpus

La festa del Cos de Crist, que l'església celebra aquesta setmana, ens fa memòria del do de si mateix que Jesús feu a l'Eucaristia. Havia de ser aquesta el símbol de la unitat: persones ben diferents compartint taula, diferents espigues de blat de les quals en surt un únic pa que es comparteix i grans de raïm que donen lloc a una copa de bon vi. Amb el pas del temps però l'Eucaristia va esdevenir font de divisió, fins al punt, que segurament no hi ha element de la nostra fe sobre el qual els mateixos cristians no estiguem tant en desacord els uns amb els altres. En el quart evangeli, Joan, conscient ja de les primeres divisions, va decidir presentar el darrer sopar, no amb l'Eucaristia, sinó amb el rentament de peus de Jesús als apòstols. Si no som capaços de trobar la unitat en la litúrgia o en els sagraments, almenys ho hauríem de fer en el servei que es mou no tant per qüestions teològiques sinó per les necessitats dels germans. Mentrestant, preguem, com ho va fer Jesús, perquè tots els qui ens diem deixebles seus caminem cap a la unitat també pel que fa a l'Eucaristia.